I Marató del Montsec

Sempre havia desitjat fer una marató i poder superar els mítics 42,195 km corrent però entre unes coses i altres mai acabava de donar el pas, fins que la botiga Ultra va decidir-se a organitzar la I Ultra Trail i Marató del Montsec. Sense pensar-m’ho m'hi vaig apuntar, no fos cas que després hem fes “mandra”, tot es ficava de cara; a prop de Lleida, l’entorn privilegiat del Montsec i amb forces per poder acabar una cursa de llarga distància.

El dissabte 5 d’octubre sonava el despertador a les 5:30 h del matí, a les 7 h ja estava agafant el dorsal al càmping acompanyat d’una densa boira. Poc a poc i mig adormit m’anava canviant i els nervis feien acte de presència i pel cap m’anaven passant els kilòmetres, les pujades, les baixades... i tot acabava amb la mateixa pregunta; seré capaç d’aconseguir-ho?

A les 8 h, al mig del poble d’Àger donaven la sortida simultània pels que feien la Ultra i la Marató, els més valents sortien corrents, en canvi jo vaig optar per començar trotant suau ja que m’havia d’acostumar a córrer amb la motxilla i bastons.

El primer tram fins a Corçà van ser molt suau, amb poc desnivell i per camí bo, a més la densa boira li donava un toc místic a la jornada. Allà vaig trobar el primer avituallament, el ritme era suau però regular (10 km; 1 h 23’).

Congost de Montrebei

De seguida la cosa canviava, +400 m. en 2 km tot superant la boira, l’espectacle de mar de núvols era fabulós! Vaig començar  a baixar rodejant un antic castell en direcció oest, però la boira seguia perseguint-nos. El sender era còmode i s’endinsava en un bosc de pins,  que em va permetre córrer una mica. En pocs minuts em vaig plantar davant d’un dels llocs més salvatges de Catalunya, el Congost de Montrebei, vaig creuar-lo per un camí picat a la roca tot esquivant alguns turistes fins al  pont de ferro, on es trobava l’altre punt d’avituallament on vaig aprofitar per estirar cames i menjar (20 km; 3 h 02’).

D’aquí a l’altre punt d’avituallament, tocaven 8,5 km i +700 m  per senders amb mitjanes del 20-30% de pendent, alternant pujades i baixades, mantenir el ritme anterior era impossible. El lloc era molt bonic, semblava un paissatge tret del “Senyor dels anells”: tots els arbres plens de molsa, el terra era una catifa de fullaraca i la boira seguia present. Sortint del bosc va aparèixer un poble semi abandonat, Alsamora, lloc on servien el 3er avituallament. Vaig descansar vora 10 minuts, les cames les sentia cansades (28,5 km; 5 h 06’).

Ja era mig dia i l’escalfor del sol es començava a notar, d’Alsamora vaig sortir en direcció sud fins al coll d’Ares, punt més alt de la ruta, un total de 7 km +750 m, els últims kilòmetres els quàdriceps ja estaven molt fatigats i amb més patiment de l’esperat vaig arribar a d’alt (35,5 km; 6 h 50’).

Ara ja tocava tot baixada, 8 km i -1000m, per molts això seria un consol però per mi amb els genolls carregats va ser tot el contrari. Vam començar per asfalt  i en pocs metres ja agafàvem un sender tècnic, els pals van ser de gran ajuda i poc a poc anàvem baixant fins arribar al càmping on vaig creuar la desitjada meta. (43,3 km; 8 h 33’ i un total de +2,350m).

Sensacions de tot tipus però sobretot de felicitat per haver assolit l’objectiu marcat, això sí, sense patiment no hi ha recompensa. Ara bé, tot i el patiment estic convençut que hi hauran més aventures en llargues distàncies....

Aprofito aquestes línies per felicitar als organitzadors de la cursa per l’elecció del recorregut, els avituallaments i pel saber fer en general. Ens veiem a la segona edició de la Ultra i Marató Montsec.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5266965

Josep Mª Cano  Colomina.